Patrimoni cultural
Ermita i Parc de la Mare de Déu de Montalbà
El nom de Montalbà podríem definir-lo per la gent de Preixana com a "mont", igual a muntanya, turó o tossal i "albà" equivalent
a llum del matí, alba nova que despunta després de la nit. Així que tenim Montalbà equivalent, en aquest cas i per l'esperit dels
fills del poble, o muntanya on s'hi troba o d'on arriba l'alba, la llum del nou dia. En aquest cas, la llum nova que prové de Maria.
Les estrofes dels goigs ho indiquen:
La fillada en Vós s'empara
Al redós de vostre altar.
Protegiu Preixana, Mare
I Verge de Montalbà.
Que no manqui mai a taula
El pa blanc que Déu ens do,
Ni l'amic, ni la paraula
En el goig i en el dolor.
Són els fills, llesqueu-nos ara
Amb amor el diví Pa.
Protegiu Preixana, Mare
I Verge de Montalbà.
Segons la tradició llegendària, la imatge de la Mare de Déu de Montalbà fou trobada per un pastor (una altra versió ens diu una pastora)
mentre pasturava el seu ramat. Diu que la va trobar dintre d'una cova petita. Aquesta imatge tenia uns 60 cm d'alçada i no va poder
emportar-se la figura d'allà. Com que la gent del poble tampoc va poder fer-ho, van decidir construir una ermita perquè la Verge volia
quedar-se en aquell racó.
A partir d'aquell moment va començar un culte molt viu i de força transcendència acudint a la Verge des de molts llocs. Aviat s'hi féu
un aplec cada any, acudint-hi Preixana, Vilagrassa i el Mas de l'Estadella. Se celebrava aquest aplec el dimarts de Pasqua Florida.
La celebració, arribats a l'ermita en processó, consistia en ofici un solemne, cant dels goigs i repartiments de brots d'alzinera i
també, ball.
Preixana s'hi aplegava en tradició secular amb Tàrrega i Vilagrassa. La festa es féu fins el 1906, tot i el mal estat de l'església.
L'any 1907 Preixana, va demanar endur-se la imatge i aixecar una nova ermita al tossal de la vila.
La imatge fou duta a l'església parroquial de Santa Maria, on rebé el culte de tota la població, fins que l'any 1936, amb els estralls
cruents de la guerra civil, fou cremada.
L'any 1940 es faria nova ermita, ara més a prop de la població, al tossal de la Vila i una nova imatge seria duta per la veneració
després de la crema de l'original.
Al voltant d'aquesta ermita s'ha bastit un nou parc, plantat d'una magnífica pineda i equipat amb taules i bancs de pedra. També hi ha
una pista per realitzar-hi activitats culturals i esportives, fogons, fonts i un ampli aparcament. Un lloc ideal per passar un dia
d'esbarjo i lleure entre la natura.
L'any 1962 es constituí el Patronat de la Nostra Senyora de Montalbà que s'encarrega de l'embelliment i manteniment de l'ermita i el
parc de l'entorn.
També des del 1971, el dilluns de Pasqua s'hi celebra un aplec sardanista i, els pobles de la vora i d'arreu de contrades catalanes
s'hi apleguen per menjar-hi la tradicional Mona de Pasqua.
|
|
